Justicia per caritat

Autor: Miquel Àngel Barona Sellés
Fecha Publicación: 13 de Noviembre de 2009

Llegint les declaracions de la Consellera de Justicia del passat día , es evident quin es el concepte de servei social com a obra de caritat i el que es més greu de les prioritats del govern valencià.

Les seues prioritats es palesen en vessants com ara la promoció dels esports populars i tan valencians com ara les regates de vela, la formula 1 en la que tenim dos circuits, el golf que te llei propia i ordenació del territori a mida, l´hípica, el tenis; la cultura popular com ara l´opera amb dos directors tot tenint dos palaus, o la música que no siga en valencià. Tot més que generosa i puntualment pagat.

Només cal veure l´impagament dels medicaments en sanitat, l´imposibilitat declarada d´equipar les noves línees del metro en infraestructures, la resistència a aplicar la llei de depèndencia o el retall en el presupost per a l´asistència jurídica gratuíta quan més persones i problemes es donen a causa de la crisi. Aço ultim no es una prioritat, pagar en una societat aconfesional la visita del papa a més del doble del seu cost real per a sufragi per les seues atribulades ánimes, sí.

Diu la Consellera, “Vamos a seguir pagando el turno de oficio”, pero ajustando “esos costes a una realidad asumible económicamente, y no de gasto ilimitado y sin control”. Aixó estaria molt bé per als esports i cultura populars, que son les seues prioritats, pero heus ací que la sanitat (art.43), els serveis socials (art. 41), el tractament e integració dels dependents (art.49) son principis rectors de l´economía de qualsevol administració previstos constitucionalment i l´asistencia d´advocat al detingut es un dret fonamental (art.17.3) de manera que si no hi hagués advocats per al detingut aquest s´hauria de posar en llibertat pel jutge… Pero clar, nosaltres els advocats i procuradors ens tenim que pagar els nostres trages, el combustible, els materials i els llibres per prestar una asistencia jurídica correcta… i si la miseria que ens paguen ni tan sols ens la paguen doncs s´hauria de deixar d´actituts pusil·lànimes i donar-se ja de baixa del torn en masa.. i que la consellera adjudique d´urgència un contracte per a substituir a 3000 advocats d´ofici … o ella mateixa i la seua directora general vesteisquen de nou la toga i es multipliquen per 3000. També seria recomanable que front a les prioritats del govern valencià, començarem a contestar posant demandes per alló que s´en diu “desviació de poder”. Perque l´asistència d´advocat es un dret constitucional fonamental i no una obra de caritat com sembla pensar la Consellera i perque posats a fer caritat, jo me trie els meus pobres i quan els asistisc pro bono, perque la caritat, ben entesa, comença per u mateix.